Teràpia Ocupacional Pediàtrica

Quan les dificultats del desenvolupament infantil interfereixen en la participació i autonomia de les activitats i ocupacions pròpies de l’edat, sigui quina sigui la causa, la teràpia ocupacional pot ajudar el nen/a i adolescent i les seves famílies, a trobar la manera d’afavorir el desenvolupament i promoure aquesta participació. Per una banda, ajudant els infants i adolescents a desenvolupar les habilitats, capacitats, estratègies i recursos necessaris per aconseguir que totes aquestes ocupacions i activitats puguin portar-se a terme de la forma més activa, autònoma i satisfactòria possible, tenint en compte les característiques, necessitats i motivacions individuals de cada infant i adolescent i, per altra banda, a adaptar els seus contexts habituals de desenvolupament, per tal de facilitar al nen/a i adolescent el desenvolupament de totes les àrees de la forma més òptima possible.

L’infant, dins dels seus entorns i contexts habituals de desenvolupament: escola, context familiar, comunitat, etc. creix, es desenvolupa, desenvolupa les seves habilitats i aprèn, mentre participa en les activitats bàsiques i instrumentals de la vida diària, mentre juga i mentre es relaciona amb els altres. Ara bé, quan el nen/a o adolescent, per la seva problemàtica, manifesta dificultats en el desenvolupament sensorial, de la motricitat gruixuda o fina, per a regular les seves emocions, o en les capacitats per comunicar-se i interactuar, la participació i l’acompliment en aquestes activitats es veu afectada. Igualment, quan des dels seus contexts habituals de desenvolupament, l’infant no pot accedir a la participació activa en les activitats de la vida diària, no pot accedir al joc o a la relació amb l’altre, tampoc no podrà desenvolupar-se, desenvolupar les seves habilitats, aprendre, regular-se emocionalment i/o relacionar-se amb l’altre d’una manera funcional i satisfactòria.

Què és la Teràpia Ocupacional
La Teràpia Ocupacional és una professió regulada per la Llei 44/2003, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries, 2.2.b), adreçada a afavorir l’autonomia en l’ocupació utilitzant l’activitat significativa com a mitjà i com a fi del tractament.
El terapeuta ocupacional és especialista en l’anàlisi i intervenció sobre la persona,l’ocupació i l’entorn i l’ús de l’activitat significativa, adaptada a les característiques i necessitats de la persona, com a mitjà de tractament.
La persona
El terapeuta ocupacional tracta a la persona en la seva totalitat, avaluant i intervenint sobre processos saludables i patològics en relació a les habilitats motrius, sensorials, cognitives, emocionals i socials.
L’ocupació
Ocupació fa referència al conjunt d’activitats quotidianes que la persona desenvolupa al llarg de la seva vida. Aquestes activitats podem classificar-les en: Activitats bàsiques de la vida diària (ABVD): vestit, higiene, alimentació, son-vigilia, etc.; Activitats instrumentals de la vida diària (AIVD): cura dels altres, de la llar, mobilitat en la comunitat, etc.; Activitats productives: escola, feina, voluntariat, etc. i; Activitats de joc, d’oci i de temps de lleure.
L’entorn
Serien tots aquells elements del context que influeixen en l’ocupació com ara: l’entorn físic: barreres arquitectòniques, adaptacions, etc.; l’entorn social: família, escola, barri, amics, veïns, etc. i; l’entorn comunitari: serveis, recursos administratius, sistema polític, etc.
Intervenció de teràpia ocupacional
Fa referència al conjunt de teories, metodologia, tècniques i evidència científica aplicades a la situació única de cada persona per tal de millorar la seva participació, autonomia i satisfacció en l’acompliment de les activitats que li són pròpies.
L’instrument principal en la intervenció amb el nen/a i l’adolescent és el joc; adaptat a l’edat, motivacions, preferències i necessitats de cada nen/a i adolescent, l’exploració, les relacions afectives amb els iguals i la família i la pràctica d’habilitats, per permetre al nen/a i adolescent conèixer-se millor i interactuar amb el seu ambient de manera més eficaç i satisfactòria possible.
Ús de l’activitat significativa
Que sigui significativa vol dir que el terapeuta ocupacional parteix de les activitats sobre les quals la persona mostra un especial interès i motivació intrínseca, i que s’usen com a element principal del tractament, per tal d’assolir els objectius proposats al pla d’intervenció.
Autonomia
Fa referència a la capacitat de decidir, planificar, executar i valorar el conjunt d’activitats realitzades al llarg del dia i de la vida.
Característiques
Les característiques de la persona: valors, creences així com les seves funcions i estructures corporals i mentals, influencien l’acompliment de les seves ocupacions. Aquestes reflecteixen en les capacitats del nen.
Les habilitats o destreses d’execució
Són les habilitats observables que mostra la persona en les accions que porta a terme, concretes, adreçades a una meta, per a participar en les ocupacions de la vida diària. Podem observar les habilitats motores i de pràxies, sensorials i perceptuals, de regulació emocional, cognitives i del llenguatge, de comunicació i interacció social.
Darrere de cada destresa d’execució però, hi han moltes funcions involucrades: les característiques i demandes del context on desenvolupa l’activitat, les demandes de l’activitat o les funcions i estructures corporals i mentals, que afecten l’habilitat per l’adquisició de les destreses d’execució.
El Terapeuta ocupacional observa i analitza les destreses d’execució per comprendre les transaccions entre els factors subjacents que recolzen i limiten el compromís en les ocupacions i en l’acompliment ocupacional.

Metodologia
A partir d’una anàlisi i valoració inicial tant del nen/a, l’adolescent, com dels seus contexts habituals de desenvolupament (família, escola, comunitat), el terapeuta ocupacional, estableix de forma conjunta, tot tenint en compte les característiques, necessitats i motivacions intrínseques tant del nen/a, l’adolescent, com de la seva família, un programa d’intervenció personalitzat i desenvolupa les seves intervencions des dels diferents models, teories, tècniques, recursos i estratègies que li són pròpies, abordant les dificultats a nivell de les destreses motrius, sensorials i perceptuals, cognitives, emocionals i psicosocials que afecten la participació activa i l’acompliment funcional i, en cas necessari, adaptant l’entorn, fent ús de productes de suport, o cercant maneres alternatives de realitzar algunes activitats, per tal de facilitar el desenvolupament de les diferents àrees, facilitar l’acompliment de les activitats i ocupacions pròpies de la seva edat, de la forma més participativa, autònoma i satisfactòria possible i capacitant-lo a assumir els rols propis de la seva edat.