Teràpia Ocupacional des del Marc d’Integració Sensorial

D’ençà que naixem, inclòs ja dins de la panxa de la mare, el cervell de l’infant ha d’aprendre a organitzar i processar la informació que li arriba des dels diferents sentits i a usar-los per respondre adaptativament, adequadament en una situació particular. Per aconseguir això, el sistema nerviós central ha d’integrar la informació que rep del medi ambient i del propi cos a través de tots els sentits, del moviment i la gravetat.
Potser, en general, pot resultar més senzill comprendre un dèficit visual o auditiu i imaginar el difícil que ha de ser la vida per algú que no pot veure o escoltar adequadament que no, el fet d’imaginar que passa amb algú que, tot i que pot sentir i veure, no pot «registrar» el que està veient i/o escoltant. I, encara pot resultar molt més difícil comprendre algú que no pot «interpretar» correctament per exemple, allò que veu, el dolor, la temperatura, una carícia, la textura d’un aliment (sistema tàctil), o no pot «interpretar» la quantitat de força que ha d’exercir amb els seus músculs per fer una abraçada, la força que ha de fer amb els seus músculs i la velocitat amb què ha de tirar una pilota per fer-la arribar a les mans el company tenint en compte la distància a què es troba, quan aixecar les mans per agafar la pilota en el moment just o bé, quins canvis de posició ha de fer el cos en córrer tot esquivant els obstacles sense caure (sistema visual, propioceptiu i vestibular). L’habilitat per aprendre i actuar adequadament, depèn de la capacitat del nostre sistema nerviós central per registrar, organitzar i interpretar la informació sensorial que rebem del medi ambient i del nostre cos a través dels sentits.

Les sensacions són la principal font d’informació que tenim sobre el nostre entorn, tant intern (el propi cos) com extern (el món que ens envolta). Mitjançant les sensacions arriba al cervell tota la informació que permet a la persona orientar-se i vincular-se amb la realitat. Un cop les sensacions arriben al sistema nerviós i, a través de diferents processos, aquesta sensació és traduïda en percepció; és a dir, fa una interpretació de la informació sensorial. Aquesta interpretació, es relaciona directament amb els processos de pensament, ja que aquesta informació sensorial és confrontada amb les experiències anteriorment viscudes en relació a l’objecte o la situació.
Els òrgans sensorials capten fragments d’informació que després han d’integrar perquè es tornin significatius, és a dir, esdevingui percepcions organitzades i intel·ligibles. Perquè això passi, diferents estructures cerebrals treballen en equip localitzant, classificant i organitzant la informació sensorial. Aquest treball només és possible quan la informació que ascendeix fins a aquestes estructures arriba de manera organitzada, en cas contrari, una adequada interpretació, no serà possible.
La integració sensorial junta totes les parts en un tot associat, coherent i amb sentit. Per exemple, imaginem l’activitat de pelar i menjar una taronja. Ens arriben sensacions a través del través dels receptors sensorials del ulls, el nas, la boca, les mans, els dits i també dels músculs i articulacions que formen part dels dits, les mans, els braços, la boca. Com sabem que és una taronja? Totes les sensacions provinents del contacte amb la taronja s’organitzen i s’integren al cervell, permetent experimentar la taronja com un tot i usar mans i dits coordinadament. En tocar la taronja, totes les sensacions s’ajunten i, tenint en compte les experiències anteriorment viscudes amb aquesta fruita així com amb altres fruites, aliments, etc. el cervell interpreta que el conjunt de sensacions: color taronja, forma rodona, textura rugosa, gust àcid i olor cítric, corresponen a una taronja. Un cop interpretat que és una taronja, el meu cervell oferirà una resposta adaptativa; això és, actuar o respondre a la situació que experimenta d’una manera significativa, eficient i eficaç; és a dir, ajustar la pròpia acció a la demanda de l’ambient i/o del propi cos. En el cas de l’exemple, una de les respostes adaptatives seria pelar la taronja abans de menjar-la. Les properes respostes estaran relacionades amb la informació que ens arriba dels sistemes sensorials que ens possibilitaran que les mans i dits i la visió actuïn simultàniament i coordinadament per pelar la taronja ( sistemes propioceptiu, visual, tàctil).
I així, cada cop que el nen pot anar elaborant respostes adaptatives a les diferents demandes, ajudarà a que es desenvolupin respostes cada cop més complexes, més elaborades, més creatives, més organitzades, més satisfactòries i més eficients. I, quan succeeix això, el nen se sent cada cop més segur, més competent i, més feliç. O, dit d’una altra manera, el tipus de resposta que el nen ofereix, influeix directament en la seva activitat a tots els nivells: físic, mental, emocional i social.
La Integració o Processament Sensorial, com podem observar doncs, és un procés neurològic complex, que permet a una persona prendre, organitzar i interpretar la informació que rep del propi cos i de l’ambient a través de tots els sentits i generar respostes adequades a les demandes de l’entorn. Aquest procés succeeix al Sistema Nerviós Central, funció principal del qual, és integrar i interpretar la informació que rep a través dels estímuls sensorials.
El Processament Sensorial “sa”, succeeix de forma automàtica, inconscient i sense cap esforç per part de l’infant en procés de desenvolupament. Tanmateix, en alguns nens, aquest procés no funciona correctament. La informació que reben a través d’algun o alguns dels seus sistemes sensorials, no és interpretada, processada pel cervell de forma adient i, quan això succeeix, el fet de registrar, regular i/o discriminar la informació sensorial i, per tant, donar una resposta adaptada, adequada a les demandes del propi cos o de l’entorn així com “donar sentit al món” i “situar-se dins del mateix”, no resulta gens fàcil per aquests nens.

Què és doncs el Processament Sensorial
-És l’habilitat del SN de rebre, organitzar i interpretar correctament la informació sensorial que prové tant del nostre cos com de l’entorn, i oferir les respostes adaptades a les demandes.
-És un procés del cervell. Procés neurobiològic complex, que succeeix al SNC, a través del qual la informació sensorial que prové de l’entorn i del nostre cos és processada; és a dir, registrada, interpretada i organitzada per tal de donar una resposta adaptada a la demanda.
-Ens permet oferir una Resposta Adaptada: actuar o respondre a la situació que experimentem d’una manera significativa, eficient i eficaç. Capacitat d’ajustar la pròpia acció a la demanda de l’ambient.
-És un Marc Teòric. Mira la relació entre el procés neurològic i la conducta. Ens permet “llegir” el comportament a partir de com l’individu està processat els diferents estímuls sensorials.
-Un Marc clínic per a la intervenció terapèutica; que prioritza la intervenció des dels sistemes bàsics de desenvolupament: els sistemes sensorio-motrius; els quals són la base de posteriors aprenentatges.

Llavors…a què ens referim quan parlem de Disfunció en el Processament Sensorial (DPS)?
Parlem de Disfunció en el Processament Sensorial quan el sistema nerviós del nen/a no té les habilitats necessàries i/o suficients per registrar, organitzar i/o interpretar la informació sensorial que li arriba, pel que no pot donar una informació precisa i adequada sobre ell mateix i sobre l’entorn, de manera que les seves respostes motrius, conductuals, d’aprenentatge, emocionals, socials, en el llenguatge, etc. , no són adaptades a les demandes.

Quines característiques podrien fer sospitar que el meu fill/a té una Disfunció en el Processament Sensorial. Existeixen alguns indicadors que els pares podeu observar i que poden fer sospitar que el vostre fill/a pot tenir una disfunció del processament Sensorial.

Alteració en el nivell d’alerta. Es observable des dels dos extrems:
–«Hiperalerta». Nens/es que estan pendents de tot el que succeeix al seu voltant. Estan en «posició de defensa» constantment i tenen moltes dificultats per focalitzar i mantenir l’atenció en un sol aspecte, dispersant-se amb molta facilitat. Els hi resulta especialment difícil focalitzar l’atenció en un sol aspecte i habituar-se i inhibir la informació que no és important en aquell moment.
–«Hipoalerta». Nens que necessiten una intensitat de la informació sensorial molt elevada per tal d’oferir una resposta. Col·loquialment, es poden titllar com a nens «lents», «desconnectats», «desorientats», «amb poca consciència de risc».
-No nota el dolor dins dels rangs habituals si es colpegen o es fereixen.
-Pot no percebre els objectes que són massa freds o calents
-Es perd durant la lectura.
-No respon quan l’anomenes pel nom.
-No diferencia bé els sabors, textures.
-Se li pot escapar el pipi, pot no adonar-se que té gana.
-Sembla poc interessat en la interacció amb els altres.
-Pot tenir interessos restringits, concentrar-se sobre un punt fort; com que no detecta l’entrada sensorial ordinària, pot recórrer a un món cognitiu d’idees per obtenir l’estimulació que el seu cervell necessita.
Alteració en el nivell d’activitat. En funció de com processa la informació, es poden observar des dels dos extrems:
–«Cercador de sensacions». Observem un nen/a que cerca constantment estimulació sensorial. Pot se degut a diferents raons; bé perquè té un baix registre de la informació en relació al moviment i la postura, perquè ho necessita per mantenir un nivell d’alerta, com a mecanisme compensatori de la hipersensibilitat tàctil i/o per les dificultats alhora de mantenir una bon control postural.
-nen/a que cerca activament o anhela l’estimulació sensorial i sembla tenir un desig gairebé insaciable d’informació sensorial.
-”La recepció de l’entrada sensorial és directament proporcional a la desorganització”.
-Pot tenir dificultats per respectar el torn de parla, en els jocs, a la fila, els temps de les coses.
-Pot envair l’espai personal.
-Poca consciència de risc amb accidents freqüents.
-Preferència per saltar, estavellar-se i xocar contra els objectes i empènyer-los, preferència per les activitats “ràpides”.
-Li agrada que el sacsegin, el tirin a l’aire, posar-se del revés, penjant, etc.
-Pot gaudir d’entorns sorollosos, parla i/o fa sorolls acompanyant l’activitat.
-Pot “necessitar” tocar tot, tothom. Nen/a “massa afectuós”.
-Pot mastegar objectes no alimentaris, mossegar i olorar objectes i/o persones.
-Preferència per tipus d’aliments picants, salats, forts, agres, molt dolços.
-Preferència per la roba ajustada.
-Li agrada portar pesos.
-Pot fer grinyolar les dents.
–»Hipoactiu». Són nens amb una manca de desig espontani de jugar i/o explorar, ja sigui per les dificultats motrius, per la por al moviment, o pel baix nivell d’alerta que comporta sovint lentitud i inactivitat.
-Nen/a amb to muscular baix, poca força i poc control postural. “Nen/a feble”.
-Pobre consciència corporal, “nen/a maldestre”.
-Es cansa ràpidament.
-Preferència per tasques sedentàries.
-A l’escola és un nen “enfonsat” a la cadira, recolzat a la taula. Pot donar impressió que no escolta, que no participa. Habitualment és lent i, dels últims en acabar les tasques.
-Dificultats per fer amics, perquè no pot mantenir el ritme de moviment com la resta al pati, perquè quan respon, l’altre està ja en una altra cosa. Per tant, nen/a que té menys oportunitats de desenvolupar àrea social i habilitats relacionals.
-Nen/a “solitari”.
-Sentiment de que «sap menys» que els seus companys. Poden aparèixer sentiments de baixa autoestima, sentiment de diferència, poca capacitat, tristesa.
Dificultats en la coordinació motriu.
-Tot i tenir bones habilitats motrius, mostra dificultats en els les activitats que impliquen moviments de coordinació motriu bilateral.
-Nen/a amb dificultats en el control postural.
-Pot tenir dificultats en l’equilibri.
-Alteració en el to muscular.
-Dificultats en la motricitat fina sobretot en les tasques de coordinació bimanual.
-Dificultat en activitats i jocs que impliquen seguir un ritme, jocs d’anticipació.
-Nen/a titllat com a «trasto»
Dificultats en l’aprenentatge motor.
Són nens/es que tenen dificultats per aprendre activitats, tasques noves que correspondrien per la seva edat, i en la planificació motriu. Especialment observable en les activitats quotidianes.

Conclusions d’alguns estudis realitzats.
-Ahn, Miller, Milberger, McIntosh (2004), conclouen en els seus estudis d’investigació que, almenys 1 de cada 20 nens es veuen afectats diàriament per una DPS.
-Ben-Sasson, Carter Briggs-Gowen (2009), conclouen en les seves investigacions que 1 de cada 6 nens experimenta símptomes sensorials que poden ser prou importants com per afectar aspectes de les funcions de la vida quotidiana. Així, fins al 5% de nens a l’escola ordinària, tindrien una DPS.
-Un estudi realitzat per la Dra. Lucy Miller sobre 2.410 nens prèviament diagnosticats amb DPS o TDAH, va revelar que el 60% d’aquests nens patia en realitat ambdós trastorns. La xifra pot elevar-se fins entre el 60 i 89% en nens i nenes que tenen un diagnòstic de trastorn de conducta, lesions cerebrals, síndromes genètiques, retard mental, trastorns del desenvolupament, trastorns de l’aprenentatge, nens amb deprivació sensorial i, en el cas d’Autisme (TEA), el percentatge s’elevaria fins al 89%.

Ningú té una integració sensorial òptima, però aquesta es transforma en una disfunció quan interfereix en el funcionament de la vida de la persona; és a dir, quan les respostes sensorial, motriu, conductual, de regulació emocional, relacional i/o en els aprenentatges que estan relacionades amb com la persona processa la informació sensorial, no són eficients per satisfer les demandes del medi.

Objectius generals de la intervenció de Teràpia Ocupacional des del Marc d’Integració Sensorial.
-Oferir un tipus d’intervenció basada en els primers nivells de desenvolupament (desenvolupament sensoriomotriu i sistemes sensorials bàsics), dins d’un context individual i/o grupal, per abordar les dificultats que no poden ser treballades o resulten insuficients des de les intervencions individuals, de família i/o grupals més convencionals.
-Aconseguir que el nen/a processi i integri de la manera més adequada possible la informació que li arriba a través dels diferents sentits, per tal que pugui desenvolupar una bona maduresa neurològica que li faciliti l’adquisició d’habilitats sensorials i perceptuals, motrius gruixudes i fines i en les pràxies, cognitives, de regulació emocional i de comunicació social i interacció, les quals afavoreixin l’acompliment i participació més activa, autònoma i adaptativa de les activitats pròpies de l’edat.
-Afavorir el desenvolupament de capacitat simbòlica

Metodologia
-La intervenció, sigui individual i/o grupal, sempre està adaptada a les demandes, necessitats i característiques particulars de cada nen/a.
-Es realitza en un context de Joc.
-Es parteix sempre de la motivació intrínseca, les preferències sensorials i de joc que el nen/a selecciona i la seva participació activa.
-La sala conté l’equipament i material específic que afavoreixi l’experiència sensorial personalitzada.
-El/la terapeuta guia el nen/a oferint i controlant el tipus, quantitat, qualitat d’informació sensorial que necessita de l’equipament i material que hi ha en el context del joc, de manera que el nen/a pugui oferir una resposta més adaptada, organitzada i exitosa a les demandes del joc.
-Durant la sessió, en general, no hi ha ensenyament explícit d’habilitats específiques.

El resultat és que el sistema nerviós del nen/a podrà anar processant la informació de forma més eficient permetent-li donar respostes cada cop més adaptades a les demandes i, per tant, anar construint noves i millors habilitats en el seu desenvolupament motriu, cognitiu, emocional, social, conductual.

Professionals
La intervenció es realitzarà amb un professional de Teràpia Ocupacional amb l’especialitat en Integració Sensorial.