Psicomotricitat

Un espai preparat amb equipament i material que facilita la vivència amb les necessitats i preferències motrius, cognitives, emocionals i relacionals del nen/a. A psicomotricitat, els nens i nenes gaudeixen de l’activitat lúdica, de jugar lliurement i experimentar amb les possibilitats del seu cos i d’expressar-se tal com són, facilitant l’expressió de les emocions i afavorint el desplegament del seu món interior. Guanyen seguretat i confiança en si mateixos i desenvolupen sentit de competència. Estructuren el pensament i desenvolupen el pensament simbòlic. I, mentre es relacionen, practiquen una comunicació respectuosa amb els altres nens i nenes, aprenent a prendre decisions i a resoldre conflictes.

La psicomotricitat té un paper fonamental en el desenvolupament harmònic de la persona atès que la psicomotricitat integra les interaccions cognitives, emocionals, simbòliques i sensoriomotrius del nen/a en la seva capacitat de ser i d’expressar-se en un context psicosocial
La Psicomotricitat doncs, considera l’ésser humà des de la seva globalitat; des d’una perspectiva indissoluble entre el cos i la psique, entre la motricitat i els aspectes sensorials, cognitius, emocionals i socials.

El concepte de psicomotricitat està directament relacionat amb el desenvolupament psicològic de l’infant, i aquest desenvolupament es produeix a través de la interacció activa de l’infant amb el medi que l’envolta, en un procés que va des del coneixement i control del propi cos i arriba fins al coneixement i l’acció sobre el món que l’envolta (Garcia Martínez, 1994, pàg. 33). La intervenció psicomotriu pren com a base la vivència de l’infant de manera que per mitjà del cos, del moviment i del joc, i de les interaccions cognitives, emocionals i socio-afectives que succeeixen, el nen es coneix millor a si mateix i a l’entorn en el que es desenvolupa, afavorint el seu desenvolupament global.

La psicomotricitat:
-Afavoreix la consciència, coneixement i control del propi cos: desenvolupament de la imatge i l’esquema corporal, de l’activitat tònica equilibradora, de la lateralitat, la respiració i la sensopercepció.
-Ajuda al nen a situar-se en l’espai i el temps; elements essencials que contribueixen a posteriors aparenentatges bàsics com la lecto-escriptura i els conceptes matemàtics.
-Millora la coordinació motora global i segmentària, grossa i fina, estàtica i dinàmica, sensoriomotriu i perceptivomotriu.
-Facilita la comunicació i interacció social així com l’adquisició de recursos i d’estratègies en la ressolució de conflictes i la presa de decisions.
-Contribueix a reforçar sentiments de seguretat, confiança i competència.
-Facilitat el desenvolupament de la imaginació, la creativitat i el pensament abstracte i simbòlic

Objectiu
L’objectiu general de la psicomotricitat és facilitar el desenvolupament harmònic de l’infant, de les seves possibilitats motrius, expressives, creatives, cognitives, emocionals i relacionals a partir del cos en relació amb els altres, els objectes i l’entorn.

Metodologia
Tipus d’intervenció
La psicomotricitat incideix en el desenvolupament de qualsevol persona de qualsevol edat i presenta diferents tipus d’intervenció:
-Intervenció preventiva. Té com a finalitat detectar i prevenir trastorns psicomotrius i/o emocionals en poblacions de risc o en etapes concretes de la vida (nens prematurs, infància, adolescència, embaràs, etc.).
-Intervenció educativa. Tracta de facilitar la maduració psicomotriu i el desenvolupament harmònic de tots els infants.
-Intervenció reeducativa o terapèutica. Té com a objectiu la intervenció psicomotriu en nens/es i adolescents amb trastorns psicomotrius, del desenvolupament i amb alteracions emocionals i de la personalitat.

Context d’intervenció
El context d’intervenció pot ser individual, grupal i/o en família.

Tant el tipus com el context d’intervenció es determinarà a partir de la valoració professional, la qual tindrà en compte les característiques, dificultats, necessitats i expectatives del nen/a o l’adolescent i les seves famílies.