La Escenoteràpia se sustenta sobre una base de llarga experiència clínica d’equip. En Jordi Font i en Jordi Surís van portar a terme la primera aplicació de la nova tècnica amb un grup d’adolescents. A partir d’aquí, José Manuel Ibáñez va iniciar l’aplicació de la Escenoteràpia a un grup de nens, amb la participació de Maria Martínez i posteriorment, s’incorporaren nous terapeutes com el Víctor Cabré; el qual va desenvolupat la seva tesi sobre la Escenoteràpia.

La Escenoteràpia és una modalitat de psicoteràpia grupal d’orientació psicoanalítica la qual adequa diversos elements psicoterapèutics ja coneguts a unes determinades demandes d’ajuda psicològica. El seu marc teòric pren com a punts de referència bàsics, les aportacions de la Melanie Klein; amb la seva experiència en l’observació del joc dels nens i D. Winnicott; amb la teoria del joc i de la relació existent entre aquest i la psicoteràpia. La Escenoteràpia parteix d’uns elements bàsics:

Els recursos escènics
La utilització de l’escenificació en un sentit lúdic però conscienciador. Al noi/a se li ofereix la possibilitat d’expressar-se amb el cos, amb l’actuació i, poder transformar la comunicació a través del cos també a un nivell verbal.
La dramatització suposa una experiència del “com si”, en la que s’actua com si fos el personatge imaginari, inventat, al mateix temps que se és un mateix en la forma de representar-lo. La distància simbòlica que implica, permet disminuir els nivells d’ansietat i per tant, fer possible una activitat creadora i alhora una aproximació als propis aspectes conflictius.
A diferència del Psicodrama, la Escenoteràpia no representa directament aspectes biogràfics pel que connecta més amb el significat i la funció del joc i amb la implicació de la corporalitat com a “pantalla” de conflictes que transcendeixen a nivell social.
Segons Dr. López Sánchez ( 1982), el valor terapèutic de l’experiència dramàtica es troba en:
–La interpretació dinàmica de les escenes. A partir de la formula “fer conscient allò inconscient”, el mètode girarà al voltant de l’escena i de la noció de interpretació per part dels terapeutes.
–L’aprenentatge. Reforç d’aspectes sans i de suport i entrenament de conductes desitjables.
–L’Entrenament social. En la mesura en que la persona es constitueix en base a una sèrie d’identificacions, el model terapèutic es basarà en nocions com identificació i socialització.
–El Factor de l’espontaneïtat. El model terapèutic gira al voltant de la noció d’espontaneïtat; expressió d’allò espontani, allò personal creatiu, allò original, etc.
–La catarsi. L’escena està orientada a l’exteriorització emocional amb la posterior reestructuració.
–Factors lúdics i corporals. El model terapèutic gira al voltant de l’entrenament psicomotriu i els trets inherents al Joc infantil.

Situació de Grup
Pel noi/a, el grup representa el medi natural al que tendeixen i en el que es donen noves experiències, aprenentatges, interrelacions, etc. Els fenòmens grupals, a més a més, permeten un camp d’observació dels aspectes individuals d’un subjecte en relació amb altre En aquest sentit, el grup a la Escenoteràpia permet contrastar el grup terapèutic amb d’altres grups als que pertanyen: família, amics, etc. i contribueix a crear un marc terapèutic favorable donat que cadascú dels subjectes port evitar enfrontar-se directament amb allò que li resulti dolorós, però alhora no és possible una negació complerta dels aspectes conflictius ja que la resta del grup s’encarregarà de que aquestos es facin evidents.

Joc i Fantasia a Escenoteràpia
La Psicologia dinàmica considera el Joc des de dos punts de vista: com l’expressió de la forma en que s’organitza la personalitat del nen en un moment precís i com quelcom que és, en sí mateix, estructurador d’organitzacions posteriors.
Per altra banda, una de les funcions que des de sempre s’ha relacionat estretament amb el Joc és la Fantasia. I, en relació a aquesta tècnica, té especial rellevància els aspectes referits a la relació entre Fantasia i Corporalitat i entre Fantasia i Paraula. Les primeres fantasies sorgeixen d’impulsos orgànics i estan relacionades amb sensacions corporals i afectes. Les primeres experiències corporals, comencen a formar el records més primitius i les realitats externes s’enllacen progressivament amb la Fantasia. En poc temps, les fantasies dels nens es dibuixen sobre imatges plàstiques i representacions dramàtiques, les quals s’elaboren progressivament i de forma conjunta amb les percepcions articulades del món extern.
En relació amb la paraula, les fantasies primàries s’expressen a través de processos mentals molt allunyats de la paraula i del pensament conscient relacional. Posteriorment, en determinades condicions, poden arribar a expressar-se amb paraules. Sembla clar que les fantasies estan actives en la ment molt abans del desenvolupament del llenguatge i inclòs en l’adult, continuen actuant conjuntament i independentment de les paraules. Els significats, com els sentiments, són previs al llenguatge. En la infància i en la adultesa vivim i sentim, fantasiegem i actuem molt més en allò relatiu als significats verbals.

El Cos a Escenoteràpia
Des de la teoria Psicoanalítica, el cos constitueix un element fonamental en quan a base per tota la realitat mental del subjecte. La tesi del Jo corporal que desenvolupà Freud explica que no només es vincula la ment al cos sinó que també es vincula el desenvolupament de la ment al desenvolupament del cos. Alhora, entenem el cos, com espai transicional entre el espai mental i l’espai no mental, entre allò propi i allò no propi i, entre el self i els altres. En Escenoteràpia, el treball amb el cos constitueix una forma d’expressió dels possibles conflictes i també una via que possibilita la comprensió i elaboració d’aquests conflictes. Tres conceptes bàsics: Capacitat per simbolitzar, Esquema Corporal i, Espai Transicional.
Referint-nos al cos com a instrument d’expressió de conflictes mentals, s’estableix una línia continua de relació entre el concepte de Simbolització i d’Esquema Corporal. Si no existeix un bon desenvolupament de la funció simbòlica l’espai mental queda compromès.
Respecte a l’Esquema Corporal, entès com a representació mental del cos, identifiquem dos eixos bàsics; l’eix cognitiu; el cos, tal com és conegut, i l’eix afectiu; tal com el cos es experimentat. S’evidencia a la pràctica clínica doncs la relació entre l’Esquema Corporal i la Identitat; entesa com a procés dinàmic en constant reorganització al llarg de tot el procés evolutiu de l’individu.
Winnicott defineix l’Espai Transicional com l’espai intermig entre l’espai intern propi i l’espai intern de l’altre. En la Escenoteràpia l’individu crea un personatge diferent d’ell mateix en forma d’objecte transicional que s’assembla en quan que simbolitza característiques pròpies d’ell mateix i dels seus objectes interns i, es diferencia en quan que aquest personatge representat es viscut conscientment com algú diferent a ell com a persona. La importància de la Escenoteràpia doncs, resideix no en la interpretació sinó en el moment en el que l’individu percep a través del personatge l’acció, gest i/o actitud corporal pròpies.

Objectius
A grans trets, els objectius en la Escenoteràpia es formulen a dos nivells: a nivell grupal; on la diferenciació dels membres pot arribar a ser experimentada com a enriquidora del treball conjunt i, a nivell individual; on les experiències de les pròpies produccions en relació al grup i als terapeutes promou un major autoconeixement, indispensable per a possibilitar el canvi i l’evolució personal.
-Proporcionar un espai on el noi/a creï un vincle amb l’activitat, el grup i el professional que li permeti expressar-se tal com és.
-Transferir les pròpies experiències emocionals dels seus entorns habituals en un espai grupal que permeti al noi/a encarar l’experiència d’una forma diferent possibilitant-li el canvi.
-Descobrir el cos com a element d’expressió i comunicació.
-Oferir al noi/a un espai grupal en el que pugui posar de manifest la seva intra-intersubjectivitat a través del propi cos.
-Afavorir l` expressió de sentiments.
-Oferir un espai facilitador en el desenvolupament de la pròpia imatge i esquema corporal.
-Oferir un espai facilitador en el desenvolupament de la pròpia identitat i socialització.
-Afavorir el desenvolupament del pensament creatiu.
-Aprendre a manejar l’agressivitat.
-Afavorir les funcions ioiques del noi/a tot estimulant-los, recreant els seus potencials,… enfortint la seva identitat personal per tal que pugui discriminar-se del grup primari, assumir responsabilitats individuals i grupals.
-Potenciar les diferents habilitats cognitives, de regulació emocional i de comunicació i interacció grupal: atenció, motivació, tolerància a la frustració i al temps d’activitat, resolució de conflictes, identificació i expressió d’emocions en un mateix i en l’altre, capacitat d’empatia, etc.
Metodologia
Espai físic: L’espai físic en el que tindrà lloc el tractament tindrà unes característiques particulars. Aquesta estarà dividida en dos espais diferenciats:
-Espai de pensament. Utilitzat en la fase de “preparació” i de “comentaris”. El material que quedarà inclòs seran les cadires suficients pel grup.
-Espai de representació. Utilitzat en la fase pròpia de la representació. Com a materials únics que podran utilitzar s’inclourà una taula i un parell de cadires.
Professionals
Les sessions seran conduïdes per una “parella terapèutica” les funcions dels quals quedaran determinades per les característiques personals i formatives de cadascun d’ells. Tots dos terapeutes hi seran presents a l’interior de la sala amb el grup al llarg de tota la sessió mantenint entre ells diferenciació en les funcions.
Els professionals que conduiran el grup seran;
– ESCENODIRECTOR. Figura més activa en la fase de Preparació que està atent als aspectes escènics; estimulant i acompanyant al grup en la preparació de la representació, a la consideració dels aspectes formals de la seva expressió no verbal, etc. mitjançant intervencions que facilitin el pensar en l’acció que es vol realitzar, en els personatges que cadascun vol assumir, etc.
– ESCENOTARAPEUTA. Atén als aspectes terapèutics, no de forma exclusiva però sí, preferent. Intervindrà sobretot a la fase de Comentaris concentrant la seva atenció en la comprensió dels significats conscients i inconscients de la representació i dels comentaris realitzats en referència a la mateixa. Reflexionant sobre els continguts emocionals expressats pel grup, facilitant el procés del pensar al mateix de com s’han sentit, com han viscut les seves reaccions i les dels altres personatges, el significat del tema i la forma d’escenificar-lo en el moment concret en el que es troba el grup, etc.

Montserrat Arana i Bernal
Directora, psicòloga i terapeuta ocupacional de AYA. Espai terapèutic per al Desenvolupament Infantil